Un dia tranquil?

Bruuuuum. Se sent cada cop més a prop i més fluix. Això és un cotxe que s’apropa. Clinc fa la porta el obrir-se. Clac, clac, clac, fan les sabates del meu pare que deu haver anat a comprar el diari i el pa. No se sent res durant un moment, què estrany. De sobte un xiu xiu m’arribar a les orelles. Ostres! És la veïna que no calla ni sota l’aigua. Ja deu haver enganxat el meu pare com una aranya que enganxa el seu menjar a la teranyina. Ara no el deixarà anar fins que li hagi explicat tot el que ha passat fins ara al poble.

Ara podré estar tranquil·la, una estona sola.
Oooh! No recordava que ma germana està dormint. Ara s’ha despertat, s’ha acabat la tranquil·litat. Ja comença a sentir-se un xxxxxxsss de l’aigua de la dutxa, que comença a sonar per tota la casa.
Al cap d’una estona se sent un nyiieeeec seguit d’un hola! La veïna ja ha deixat anar el pare. Ara ell s’asseu al sofà i un fliiixxx, fliiixxx de les fulles del diari se senten cada cert temps que nomes em fa pensar amb aquells dies d’estiu a la platja quan jo estic prenent el sol i ell esta al costat llegint el diari.
Però ara estem a la tardor i com diu ma àvia de novembre enllà agafa la manta i no la deixis anar. És a dir, que de platja i de calor res.
Paf, paf, fan les portes de la dutxa al obrir-se, ma germana surt de la dutxa i ja es comença a mocar...
Xxxgg xxxg acompanyat d’algun axim! Ja s’ha encostipat.

Em pensava que casa meva era un lloc sense gaires sorolls, però si escoltes mes enllà, pots escoltar molts més sorolls.