Això va ser un dia 5 de maig de 2007, quan jo tenia 14 anys i feia 2n d’ESO.
En aquells moments teníem a l’Anna Maria Ribes de professora de Català, que també era la directora del centre.
Estàvem a classe de català fent l’examen de sintaxis de tres temes, quan a l’Anna li va agafar un atac de tos d’aquells que li agafen. La pobra quan ja no podia més va haver d’anar al lavabo.
Quan va tornar, que ja tots ens havíem copiat les respostes de les preguntes de l’examen, es va adonar de que s’havia deixat les claus a dintre. L’Adrià va agafar les claus de sobre la taula i la va anar a obrir, però al posar la clau al pany si va quedar allà encallada. Ningú no podia obrir la porta. Mentrestant, l’Anna va anar al seu despatx a buscar una altre clau. Des de fora tampoc es podia obrir.
No ens van poder obrir la porta fins al cap de quatre hores,quan ja s’estava fen fosc. Al principi tothom saltava i jugava, al final, tots cansats d’estar allà tancats, ens vam posar a parlar. Va ser una molt bona oportunitat per conèixer millor a la gent de la meva classe que fins aquell moment no havíem tingut gaire relació com per exemple l’Ada, la Gemma M, i la Joana, unes noietes que no són el que semblen, semblen tranquil·les, introvertides, però quan les vaig conèixer eren tot el contrari.Vaig adonar-me de que havia tingut molta sort d’haver coincidit amb totes aquestes persones a la classe, cada una tenia una cosa especial, i estava contenta d’haver-los pogut conèixer una mica més. També vaig veure que tenia una mica de por perquè l’any següent ens tocaria separar-nos.