dissabte, 24 de novembre del 2007


LES MENINAS

1. - FITZA TÈCNICA
Títol: Las Meninas, o La familia de Felipe IV.
Autor: Diego Velázquez.

Any de realització: 1656
Lloc actual: Museu del Prado
(Madrid)


2. - BIOGRAFIA DEL PINTOR
Diego Rodriguez de Silva Velázquez (o Velásquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599- Madrid, 6 d'agost de 1660
). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or. Unes de les seves obres més famoses són: Les filadores, Venus del mirall i Las Meninas

3. - DESCRIPCIÓ DEL QUADRE
A l’esquerra i davant d’un gran llenç, l’espectador veu a l’autor de l’obra, Velázquez. Està de peus i manté en les seves mans la paleta i el pinzell, amb una actitud de treball sense distracció, com si el quadre l’hagués pintat una altra persona.
En el quadre hi ha:
Felipe IV i la seva esposa Mariana de Àustria, al fons del quadre, reflectint-se en un mirall que hi ha a l’esquena de l’autor. És l’escena diària que Velázquez va captar en un instant, la visita dels reis al seu estudi, en hores de treball. Amb aquest petit truc del mirall, l’artista aconsegueix que l’espectador i el seu espai entrin a la pintura.
La infanta Margarita, la filla gran dels reis, és la figura principal. Té cinc anys i està acompanyada de les seves dames d’honor i d’altres personatges. Va vestida amb el “guardainfant” i la “basquinya” grisa i crema.
Donya María Agustina Sarment de Sotomayor, menina de la Infanta,. La Infanta ha demanat una mica d’aigua per a beure i María Agustina li ofereix sobre una safata, un gerro, és a dir, un atuell fet d’argila porosa i perfumada que refrescava l’aigua. La menina inicia el gest de inclinar-se davant la real persona, gest propi del protocol de palau.
Isabel de Velasco, l’altra menina, està a l'altre costat, en peus, vestida amb la faldilla o “basquinya” de “guardainfant”, en actitud també de fer una reverència.
Mari Bárbola és la nana que veiem a la dreta.
Nicolasito Pertusato, està al seu costat i apareix donant cops de peu, a un gos pintat en primer terme, amb aire tranquil.
Marcela de Ulloa està darrere d’Isabel, vestida amb hàbits de monja. El personatge que està al seu costat, mig en penombra, és Diego Ruiz Azcona,
El personatge que es veu al fons del quadre, en la part lluminosa, travessant el corredor per una obertura la porta oberta, de la qual ens mostra les típicas habitacions tan de moda en aquells temps, és José Nieto Velázquez.
Per sobre del mirall en el qual es reflecteixen els reis es veuen dos quadres. Són còpies realitzades per Juan Bautista del Mazo de Minerva i Aracné, de Rubens, i Apolo i Pan, de Jacob Jordaens.

4. - ESTIL
Per raons ideològiques, el pintor, volia posar de relleu la resencia, en l’espai del pintor, de Felip i Mariana però per algunes raons no podia representar-los al seu costat. I resol el problema utilitzant diversos recursos, el més important del qual són les mirades:
Les figures del quadre centren la seva mirada i atenció en l’entrada de la parella reial.
Revela, indirectament, la presència dels monarques a través del mirall, una manera indirecta, doncs, de mirar.
Reforça la presència implícita dels reis projectant un espai imaginari davant de la tela.


5. ELEMENTS TÈCNICS
Tècnica: pintura al oli
Suport: Tela


6 ANÀLISI FORMAL
Línea: Hi ha línees corbes per els personatges, i línees rectes pera les parets. Les figures destaquen sobre el fons ja que tenen molts detalls. Els contorns estan delimitats per les ombres pròpies dels cossos.
Colors: La gamma cromàtica de Velázquez en aquesta obra és limitada i continguda, predominen els grisos i els ocres, no obstant això, aplica colors forts com el vermell foc en petits detalls de la vestimenta de les nenes com en els llaços i adorns florals. D’aquesta manera trenca la monotonia de colors i atreu la nostra atenció. La qualitat de representació de les sedes brillants amb grises i blancs molt lluminosos resulten d’una bellesa enlluernadora.
Llum i textura: la llum que penetra, de dreta a esquerra, a través de la primera de les quatre finestres visibles en el mur; en la paret del fons, per sota de dos grans quadres foscs, apareixen dues portes, la de l’esquerra tancada, la de la dreta oberta cap a una escala plena de llum gràcies a la qual entra des d’altra finestra, invisible
Composició: diverses línies imaginàries o no (línia del sostre-paret; quadres penjats, el sòl) guien la nostra vista cap al fons i ens fan creure en un quadre tridimensional. Aquest sorprenent efecte es reforça amb un sòl neutre, de moqueta, que avança cap a la nostra posició i, sobretot, amb uns espais alternativament il·luminats i en penombra que subratllen l’efecte d’allunyament. L’altra perspectiva és la aèria, la de difuminar progressiva dels contorns i la degradació de les gammes tonals amb l’augment de la distància i l’allunyament. Com rematada, Velázquez posa un forat il·luminat en el centre (la porta oberta) que dóna a una estada on no veiem la fi, és a dir, el quadre té una perspectiva il·limitada.
Temps: el quadre es de l’any 1656, van amb vestits de la època, molt estrets d’alt i mol amples de baix.
Ritme: la pintura reflecteix un moviment, ja que representa un moment de la vida quotidiana, i en aquell moment no estaven quiets.


7. - INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SIGNIFICAT:
Tema: el seu tema no és ni èpic, ni mitològic, ni aparatós: es tracta d’un retrat de grup informal, fet al que sembla l’estudi de l’artista. Per una banda, sembla una instantània fotogràfica; per l’altra, és pintura cortesana representativa. Potser és aquesta tensió entre forma i contingut el que ens fascina.

Un quadre així no podia passar desapercebut per a la imaginació popular i el fet que va donar motiu per a inventar una bonica llegenda ho va provocar la creu de Santiago que duu pintada Velázquez sobre la seva vestimenta. Sabem que va ser nomenat cavaller de l'Ordre de Santiago a títol pòstum en 1.660. això significa que algú la hi va pintar després de mort en Les Meninas

Li va agradar tant al rei que va manar col·locar el quadre en el seu despatx.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Un dia tranquil?


Bruuuuum. Se sent cada cop més a prop i més fluix. Això és un cotxe que s’apropa. Clinc fa la porta el obrir-se. Clac, clac, clac, fan les sabates del meu pare que deu haver anat a comprar el diari i el pa. No se sent res durant un moment, què estrany. De sobte un xiu xiu m’arribar a les orelles. Ostres! És la veïna que no calla ni sota l’aigua. Ja deu haver enganxat el meu pare com una aranya que enganxa el seu menjar a la teranyina. Ara no el deixarà anar fins que li hagi explicat tot el que ha passat fins ara al poble.

Ara podré estar tranquil·la, una estona sola.
Oooh! No recordava que ma germana està dormint. Ara s’ha despertat, s’ha acabat la tranquil·litat. Ja comença a sentir-se un xxxxxxsss de l’aigua de la dutxa, que comença a sonar per tota la casa.
Al cap d’una estona se sent un nyiieeeec seguit d’un hola! La veïna ja ha deixat anar el pare. Ara ell s’asseu al sofà i un fliiixxx, fliiixxx de les fulles del diari se senten cada cert temps que nomes em fa pensar amb aquells dies d’estiu a la platja quan jo estic prenent el sol i ell esta al costat llegint el diari.
Però ara estem a la tardor i com diu ma àvia de novembre enllà agafa la manta i no la deixis anar. És a dir, que de platja i de calor res.
Paf, paf, fan les portes de la dutxa al obrir-se, ma germana surt de la dutxa i ja es comença a mocar...
Xxxgg xxxg acompanyat d’algun axim! Ja s’ha encostipat.

Em pensava que casa meva era un lloc sense gaires sorolls, però si escoltes mes enllà, pots escoltar molts més sorolls.