divendres, 12 d’octubre del 2007

Tretze d’abril del mil nou-cents noranta-quatre



Em dic Ariadna. El meu nom a mi m’agrada, no el té molta gent però tampoc sóc l’única. Els meus pares em van posar aquest nom, perquè ja els agradava des que va néixer la meva germana que ara té 16 anys.
Ariadna era una deessa grega, era la reina de la fertilitat de Creta.
El principi em pensava que de famoses que es diguessin Ariadna no n’hi havien, però n’he trobat una, que és l’Ariadna Gil, és una actriu de cinema catalana.


Una cosa del meu cos, que no m’agrada massa, és que sóc força baixeta, tot i que també hi ha avantatges com que et pots escapar millor, i també diuen una cosa, que en el pot petit hi ha la bona confitura. M’agraden els meus ulls, ja que són d’un color verd-marronós i que amb els meus cabells castanys i la meva pell morena crec que m’afavoreixen.


Sóc força nerviosa, necessito fer coses, també em poso molt nerviosa per fer qualsevol cosa, i després m’estresso i això no m’agrada del meu caràcter. De vegades també sóc molt perfeccionista, ho vull fer tot el millor que sé.