L'avortament

L’avortament no està permès, ja que és un delicte.
Només està permès en els casos següents:
- Quan sigui necessari per evitar un gran perill per la vida o la salut de l’embarassada.
- Que l’embaràs estigui donat per una violació (sempre que l’embaràs estigui entre les dotze primeres setmanes i que el violador estigui denunciat, perquè així saben si és veritat que l’han violat).
- Que es cregui que el fetus naixerà amb grans tares físiques i psíquiques, però dins de les vint-i-dues primeres setmanes, si no, el fetus és massa gran i podria causar mals a la salut, tant la de la dona com la del nadó que ja està format.

Per exemple, si una dona es queda embarassada d’un home, per una violació, aquesta dona li és permès avortar, ja que ella no es volia quedar embarassada.
Però si una dona es queda embarassada del seu marit, es separen, i la dona ja no vol pujar sola el nadó, no pot avortar, ja que ella va voler tenir el fill.

Per tant estic d’acord que l’avortament no estigui permès, perquè és matar a una persona (tot i que encara no estigui del tot desenvolupada). Ara bé, també estic d’acord amb les excepcions que són beneficioses per la salut del “nadó”, de l’embarassada i de les persones del voltant.

LES MENINAS

1. - FITZA TÈCNICA
Títol: Las Meninas, o La familia de Felipe IV.
Autor: Diego Velázquez.
Any de realització: 1656
Lloc actual: Museu del Prado (Madrid)


2. - BIOGRAFIA DEL PINTOR
Diego Rodriguez de Silva Velázquez (o Velásquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599- Madrid, 6 d'agost de 1660). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or. Unes de les seves obres més famoses són: Les filadores, Venus del mirall i Las Meninas

3. - DESCRIPCIÓ DEL QUADRE
A l’esquerra i davant d’un gran llenç, l’espectador veu a l’autor de l’obra, Velázquez. Està de peus i manté en les seves mans la paleta i el pinzell, amb una actitud de treball sense distracció, com si el quadre l’hagués pintat una altra persona.
En el quadre hi ha:
Felipe IV i la seva esposa Mariana de Àustria, al fons del quadre, reflectint-se en un mirall que hi ha a l’esquena de l’autor. És l’escena diària que Velázquez va captar en un instant, la visita dels reis al seu estudi, en hores de treball. Amb aquest petit truc del mirall, l’artista aconsegueix que l’espectador i el seu espai entrin a la pintura.
La infanta Margarita, la filla gran dels reis, és la figura principal. Té cinc anys i està acompanyada de les seves dames d’honor i d’altres personatges. Va vestida amb el “guardainfant” i la “basquinya” grisa i crema.
Donya María Agustina Sarment de Sotomayor, menina de la Infanta,. La Infanta ha demanat una mica d’aigua per a beure i María Agustina li ofereix sobre una safata, un gerro, és a dir, un atuell fet d’argila porosa i perfumada que refrescava l’aigua. La menina inicia el gest de inclinar-se davant la real persona, gest propi del protocol de palau.
Isabel de Velasco, l’altra menina, està a l'altre costat, en peus, vestida amb la faldilla o “basquinya” de “guardainfant”, en actitud també de fer una reverència.
Mari Bárbola és la nana que veiem a la dreta.
Nicolasito Pertusato, està al seu costat i apareix donant cops de peu, a un gos pintat en primer terme, amb aire tranquil.
Marcela de Ulloa està darrere d’Isabel, vestida amb hàbits de monja. El personatge que està al seu costat, mig en penombra, és Diego Ruiz Azcona,
El personatge que es veu al fons del quadre, en la part lluminosa, travessant el corredor per una obertura la porta oberta, de la qual ens mostra les típicas habitacions tan de moda en aquells temps, és José Nieto Velázquez.
Per sobre del mirall en el qual es reflecteixen els reis es veuen dos quadres. Són còpies realitzades per Juan Bautista del Mazo de Minerva i Aracné, de Rubens, i Apolo i Pan, de Jacob Jordaens.

4. - ESTIL
Per raons ideològiques, el pintor, volia posar de relleu la resencia, en l’espai del pintor, de Felip i Mariana però per algunes raons no podia representar-los al seu costat. I resol el problema utilitzant diversos recursos, el més important del qual són les mirades:
Les figures del quadre centren la seva mirada i atenció en l’entrada de la parella reial.
Revela, indirectament, la presència dels monarques a través del mirall, una manera indirecta, doncs, de mirar.
Reforça la presència implícita dels reis projectant un espai imaginari davant de la tela.


5. ELEMENTS TÈCNICS
Tècnica: pintura al oli
Suport: Tela


6 ANÀLISI FORMAL
Línea: Hi ha línees corbes per els personatges, i línees rectes pera les parets. Les figures destaquen sobre el fons ja que tenen molts detalls. Els contorns estan delimitats per les ombres pròpies dels cossos.
Colors: La gamma cromàtica de Velázquez en aquesta obra és limitada i continguda, predominen els grisos i els ocres, no obstant això, aplica colors forts com el vermell foc en petits detalls de la vestimenta de les nenes com en els llaços i adorns florals. D’aquesta manera trenca la monotonia de colors i atreu la nostra atenció. La qualitat de representació de les sedes brillants amb grises i blancs molt lluminosos resulten d’una bellesa enlluernadora.
Llum i textura: la llum que penetra, de dreta a esquerra, a través de la primera de les quatre finestres visibles en el mur; en la paret del fons, per sota de dos grans quadres foscs, apareixen dues portes, la de l’esquerra tancada, la de la dreta oberta cap a una escala plena de llum gràcies a la qual entra des d’altra finestra, invisible
Composició: diverses línies imaginàries o no (línia del sostre-paret; quadres penjats, el sòl) guien la nostra vista cap al fons i ens fan creure en un quadre tridimensional. Aquest sorprenent efecte es reforça amb un sòl neutre, de moqueta, que avança cap a la nostra posició i, sobretot, amb uns espais alternativament il·luminats i en penombra que subratllen l’efecte d’allunyament. L’altra perspectiva és la aèria, la de difuminar progressiva dels contorns i la degradació de les gammes tonals amb l’augment de la distància i l’allunyament. Com rematada, Velázquez posa un forat il·luminat en el centre (la porta oberta) que dóna a una estada on no veiem la fi, és a dir, el quadre té una perspectiva il·limitada.
Temps: el quadre es de l’any 1656, van amb vestits de la època, molt estrets d’alt i mol amples de baix.
Ritme: la pintura reflecteix un moviment, ja que representa un moment de la vida quotidiana, i en aquell moment no estaven quiets.


7. - INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SIGNIFICAT:
Tema: el seu tema no és ni èpic, ni mitològic, ni aparatós: es tracta d’un retrat de grup informal, fet al que sembla l’estudi de l’artista. Per una banda, sembla una instantània fotogràfica; per l’altra, és pintura cortesana representativa. Potser és aquesta tensió entre forma i contingut el que ens fascina.

Un quadre així no podia passar desapercebut per a la imaginació popular i el fet que va donar motiu per a inventar una bonica llegenda ho va provocar la creu de Santiago que duu pintada Velázquez sobre la seva vestimenta. Sabem que va ser nomenat cavaller de l'Ordre de Santiago a títol pòstum en 1.660. això significa que algú la hi va pintar després de mort en Les Meninas

Li va agradar tant al rei que va manar col·locar el quadre en el seu despatx.

Un dia tranquil?

Bruuuuum. Se sent cada cop més a prop i més fluix. Això és un cotxe que s’apropa. Clinc fa la porta el obrir-se. Clac, clac, clac, fan les sabates del meu pare que deu haver anat a comprar el diari i el pa. No se sent res durant un moment, què estrany. De sobte un xiu xiu m’arribar a les orelles. Ostres! És la veïna que no calla ni sota l’aigua. Ja deu haver enganxat el meu pare com una aranya que enganxa el seu menjar a la teranyina. Ara no el deixarà anar fins que li hagi explicat tot el que ha passat fins ara al poble.

Ara podré estar tranquil·la, una estona sola.
Oooh! No recordava que ma germana està dormint. Ara s’ha despertat, s’ha acabat la tranquil·litat. Ja comença a sentir-se un xxxxxxsss de l’aigua de la dutxa, que comença a sonar per tota la casa.
Al cap d’una estona se sent un nyiieeeec seguit d’un hola! La veïna ja ha deixat anar el pare. Ara ell s’asseu al sofà i un fliiixxx, fliiixxx de les fulles del diari se senten cada cert temps que nomes em fa pensar amb aquells dies d’estiu a la platja quan jo estic prenent el sol i ell esta al costat llegint el diari.
Però ara estem a la tardor i com diu ma àvia de novembre enllà agafa la manta i no la deixis anar. És a dir, que de platja i de calor res.
Paf, paf, fan les portes de la dutxa al obrir-se, ma germana surt de la dutxa i ja es comença a mocar...
Xxxgg xxxg acompanyat d’algun axim! Ja s’ha encostipat.

Em pensava que casa meva era un lloc sense gaires sorolls, però si escoltes mes enllà, pots escoltar molts més sorolls.

Tretze d’abril del mil nou-cents noranta-quatre

Em dic Ariadna. El meu nom a mi m’agrada, no el té molta gent però tampoc sóc l’única. Els meus pares em van posar aquest nom, perquè ja els agradava des que va néixer la meva germana que ara té 16 anys.
Ariadna era una deessa grega, era la reina de la fertilitat de Creta.
El principi em pensava que de famoses que es diguessin Ariadna no n’hi havien, però n’he trobat una, que és l’Ariadna Gil, és una actriu de cinema catalana.


Una cosa del meu cos, que no m’agrada massa, és que sóc força baixeta, tot i que també hi ha avantatges com que et pots escapar millor, i també diuen una cosa, que en el pot petit hi ha la bona confitura. M’agraden els meus ulls, ja que són d’un color verd-marronós i que amb els meus cabells castanys i la meva pell morena crec que m’afavoreixen.


Sóc força nerviosa, necessito fer coses, també em poso molt nerviosa per fer qualsevol cosa, i després m’estresso i això no m’agrada del meu caràcter. De vegades també sóc molt perfeccionista, ho vull fer tot el millor que sé.